Manolo Torrens
El Cocó va nàixer gràcies a les inquietuds i la sensibilitat per les tradicions d’un grup d’amics i amigues. En aquell moment tant els fundadors de la colla el Cocó com jo formavem part d’una altra colla a San Vicent del Raspeig. Per motius personals vaig haver de traslladar-me a viure a Elx i malauradament vaig desconectar dels que a dia de hui, i gràcies a la dolçaina i el tabalet, encara són els meus amics d’Alacant.
En juliol de 2013 va ser la meua primera col·laboració com a músic en la colla. Després ganes de tocar, de no perdre el contacte amb la gent i de formar part d’aquest projecte em van apropar a la colla. Finalment l’1 d’agost de 2015 i després de dos anys de continues col·laboracions vaig entrar a formar part de la familia Cocó.
Però no va ser del tot fàcil perquè havia nascut la meua filla, estava apunt de nàixer el meu fill i jo estava immers en altres projectes laborals i el fet de que els músics treballen quan tots estan de festa no ajudava a que puguera estar tan present a la colla com m’hagués agradat. Així és que la meua presència ha sigut un poc fluctuant: hi ha hagut èpoques que pràcticament no podia estar present en els actes de la colla i d’altres èpoques en les que he participat més activament.
El projecte de la colla El Cocó segueix molt viu 10 anys després de la seua fundació, la presència de la colla és habitual arreu de la provincia d’Alacant. Gràcies a la colla he conegut barris, pobles i racons de la provincia que d’altra manera no havera conegut.
Per a mi la colla El Cocó no només és un grup de gent que fa música, com ja he dit són els meus amics d’Alacant, són els moments divertits, són les col·laboracions en les diferents associacions d’Alacant que defensen la llengua i les tradicions, és convivència i és festa; la colla El Cocó és la gent, responsable i interessant, en la que qualsevol problema que pugues tenir passa a un segon pla o inclús desapareix en el mateix moment que ens juntem.